Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poemes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de novembre del 2014

TE QUIERO, MARIO BENEDETTI

TE QUIERO

Tus manos son mi caricia,
mis acordes cotidianos;
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice, y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada;
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,
Tu boca no se equivoca;
te quiero por que tu boca
sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero.
Y tu paso vagabundo.
Y tu llanto por el mundo.
Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aurora,
ni cándida moraleja,
y porque somos pareja
que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;
es decir, que en mi país
la gente vive feliz
aunque no tenga permiso.

Si te quiero es por que sos
mi amor, mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.





dimecres, 26 de novembre del 2014

SÓ QUI SÓ, JOAN TIMONEDA

SÓ QUI SÓ 

Só qui só, que no só io, 

puix d'amor mudat me só.

Io crec cert que res no sia, 

o, si só, só fantasia, 
o algun home que somia 
que ve a alcançar algun do. 
puix d'amor mudat me só.

Só del tot transfigurat; 

só aquell que era llibertat, 
i ara d'amors cativat 
me veig molt fora raó, 
puix d'amor mudat me só.


Si só, puix que en lo món vixc 

i a mi mateix avorrixc, 
i segons que discernixc 
veig la qui em dóna passió 
puix d'amor mudat me só.

dimarts, 25 de novembre del 2014

POEMA "CANÇÓ DE PLUJA"

Treball realitzat:

Dema dia 26 de novembre a la classe de COED hem de recitar un poema, jo escollit al poema titulat Cançó de pluja, el seu autor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, nascut a Barcelona l'any 1894 i morir posteriorment al 1961 va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.



CANÇÓ DE PLUJA


No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?


No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?


¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?


¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?


No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

diumenge, 23 de novembre del 2014

POEMA, DIGNITAT, JOAN MARGARIT

DIGNITAT

M’allunyo d’un país
on la desesperança té la força
d’una certesa lògica,
i l’enveja un horari tan secret
com un tren militar.

El castellà m’ofega i no l’odio.
No en té la culpa de la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.

L’ahir era una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar,
inútilment difícil, que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.

El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l’heura a les ruïnes de la història.
Aquesta és la llengua en la que escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.
I les velles cançons es salvaran.


dijous, 20 de novembre del 2014

CANÇÓ DEL CAPVESPRE, JOSEP MARIA DE SAGARRA


CANÇÓ DEL CAPVESPRE

Hi ha un ramat que ningú guarda,
pasturant l'herba a l'atzar
quan cau la tarda

Darrera el matoll de bruc
sento la rata cellarda,
sento l'esquirol poruc
quan cau la tarda.

Sento l'estrella en el cel,
i en el turó l'olivarda,
sento el sospir i el bruel
quan cau la tarda.

Sento la pena per dins
sento el neguit que m'esguarda,
sento perles i robins
quan cau la tarda.

Sento que els dies se'n van,
però l'angunia es retarda...
sento que l'enyoro tant,
quan cau la tarda!


divendres, 7 de novembre del 2014

ARA MATEIX, MIQUEL MARTÍ I POL

ARA MATEIX


Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

                            

dimecres, 5 de novembre del 2014

LA DESCRIPCIÓ A UNA COMPANYA

La descripció és un mode d'organització del discurs, que pretén representar lingüísticament a persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...

Hi ha dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.
En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, és limita a descriure amb la major objectivitat possible i precisió les característiques que el defineixen.
Personalment crec que sí que s'ha d'intentar ser el més objectiu possible, però que l'objectivitat no existeix, ja que tot el que descrivim és sobre el que nosaltres veiem. Segurament que si dues persones fem la descripció d'un objecte de la forma més objectiva possible finalment quedaran dues descripcions diferents.
A la descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu i sol tenir una finalitat estètica.
Aquí us presento un exemple de descripció tant objectiva com descriptiva creada per a la classe de COED.

Treball realitzat:


ESTIMADA COMPANYA



Oh estimada companya!

Els teus llargs cabells tenen
el color de les castanyes
La teva cara desprèn molta bellesa
com la d'una princesa.


Oh estimada companya!

Amb els teus dos ulls
tu sempre m'aculls
i amb el teu somriure
sempre em fas riure.


Oh estimada companya!

Tu sempre tan amable
tu sempre tan agradable
Quan tot sembla impossible fas que sigui possible
Oh estimada companya amb
tanta alegria, amb dones molta energia.



Per fer aquesta descripció, m'he inspirat en la meva companya Anna