Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de desembre del 2014

BOOKTRAILER, LA RATONERA (AGATHA CHRISTIE)

Treball realitzat:

Durant aquest semestre, el mestre de GTIC ens va proposar una activitat, crear un Booktrailer, entre grups de 4 o 5 persones, aquesta vegada a l'Anna, Maria, Andrea, Esther i jo ens hem posat mans a l'obra, ens va agradar molt la idea de crear al nostre propi Booktrailer, espero que us agradi.


  

Aquí teniu unes pautes o guies per crear correctament un Boktrailer, us les deixo per si esteu interessats a crear un, us animo és molt senzill!


Pautes per tenir en compte alhora de crear un Booktrailer:


-Poca duració, no més de 2 minuts. 

-El missatge ha de transmetre intensitat
-Ha d'intentar enganxar al màxim possible a l'espectador, perquè finalment es llegeixi el  llibre.
-No ha de revelar tots els aspectes de la trama i molt menys descobrir el seu final.
-La música ha d'anar acord amb la història que estem explicant.
-No ha d'haver-hi molta lletra, els missatges han d'ésser curts però, amb idees clares.

COMUNICADORS EN XARXA

Treball realitzat:

Aquesta tasca esta encomanada pels professors de COED i GTIC, consistia a escollir un comunicador, i arran d'això informar-nos sobre la feina d'aquest.

La nostra presentació de comunicadors en xarxa va ser sobre la Pilar Rahola, una periodista i escriptora de renom. Durant un mes sencer vam fer el seu seguiment, en tots els medis que apareixia: 

-Programa 8 al dia.
-Twitter. 
-Facebook. 
-La publicació del seu llibre Mariona. 
-La Vanguardia. 

D'aquest seguiment vam poder afirmar finalment que la Pilar Rahola és una bona comunicadora, ja que gesticula, utilitza el sentit de l'humor, canvia el to de veu...
També què és una persona amb molt de caràcter i que lluita fermament per les seves ideologies.

Per tal de organitzar tota la informació recollida vam crear un Sites per incorporar totes le les dades sobre la Pilar Rahola.



Us convido a entrar al Sites que vam crear les meves companyes i jo, perquè pugueu veure a fons el nostre seguiment: 

dissabte, 6 de desembre del 2014

IDENTITAT I TERRITORI


La meva companya Sara i jo vam exposar el treball d'identitat i territori, aquesta tasca va estar esmentada per Josep Vila i Jordi Simon mestres de les assignatures GTIC I COED,

L'exposició consistia a buscar alguna persona de la classe que tingués un punt en comú amb tu i a més aquest hagi sigut un punt d'inflexió per les nostres vides tant sigui negatiu com positiu.

Nosaltres dues ho vam tenir clar des del principi perquè ja havíem parlat d'un tema que ens havia marcat un abans i un després en la nostra vida.
Nosaltres fa cosa d'un mes estàvem prenent un cafè i parlant de tatuatges quan parlant i parlant vam descobrir que teníem un punt en comú no només era la marca que hi havia a la nostra pell si no la marca al nostre cor. D'aquí traiem el títol del treball: AVIS QUE MARQUEN, A LA PELL TAMBÉ.

La finalitat del nostre projecte era conscienciar a tot el nostre públic la importància que té l'avi com a pilar fonamental en la família, i les vivències i experiències que aquest tenen i tot el que podem prendre al seu costat, i hem d'aprofitar-los al màxim, abans que sigui massa tard.

Treball realitzat:

Vam utilitzar per exposar el treball diapositives amb PowerPoint



També vam escriure una dedicatòria que va dirigida els nostres avis. La podeu trobar en la meva etiqueta de poemes, amb el nom: Dedicatòria pel meu avi.


DEDICATÒRIA PEL MEU AVI

QUERIDO ABUELO

Abuelo recuerdo cada frase tuya como un consejo.

También recuerdo tus innumerables historias llenas de sabiduría, esas grandes memorias.
Recuerdo tu pelo blanco teñido por los años y esas manos que me acariciaban llenas de arrugas también por el paso del tiempo.
Quiero que me mires desde el cielo y sin decir nada cada día de mi vida te sientas orgulloso de lo que tú creaste con tu amor y tu ternura.
Hoy soy lo que soy por todo lo que tu me enseñaste por eso yo quiero hacerlo, quiero hacer lo mismo que tu hiciste conmigo, quiero poder enseñar a otros niños lo que tú me enseñaste, has despertado en mi esta gran vocación que es compartir conocimiento con los más pequeños y llegar así a ser yo también una abuelita para todos ellos, compartir esos momentos como un padre lo hace con sus hijos, como una profesora hace con sus alumnos.
Gracias por esos abrazos sin fin, gracias por estar siempre ahí.


 VICTÓRIA P. MARQUÉS SÁNCHEZ

diumenge, 30 de novembre del 2014

TE QUIERO, MARIO BENEDETTI

TE QUIERO

Tus manos son mi caricia,
mis acordes cotidianos;
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice, y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada;
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,
Tu boca no se equivoca;
te quiero por que tu boca
sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero.
Y tu paso vagabundo.
Y tu llanto por el mundo.
Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aurora,
ni cándida moraleja,
y porque somos pareja
que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;
es decir, que en mi país
la gente vive feliz
aunque no tenga permiso.

Si te quiero es por que sos
mi amor, mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.





dimecres, 26 de novembre del 2014

SÓ QUI SÓ, JOAN TIMONEDA

SÓ QUI SÓ 

Só qui só, que no só io, 

puix d'amor mudat me só.

Io crec cert que res no sia, 

o, si só, só fantasia, 
o algun home que somia 
que ve a alcançar algun do. 
puix d'amor mudat me só.

Só del tot transfigurat; 

só aquell que era llibertat, 
i ara d'amors cativat 
me veig molt fora raó, 
puix d'amor mudat me só.


Si só, puix que en lo món vixc 

i a mi mateix avorrixc, 
i segons que discernixc 
veig la qui em dóna passió 
puix d'amor mudat me só.

dimarts, 25 de novembre del 2014

POEMA "CANÇÓ DE PLUJA"

Treball realitzat:

Dema dia 26 de novembre a la classe de COED hem de recitar un poema, jo escollit al poema titulat Cançó de pluja, el seu autor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, nascut a Barcelona l'any 1894 i morir posteriorment al 1961 va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.



CANÇÓ DE PLUJA


No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?


No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?


¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?


¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?


No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

diumenge, 23 de novembre del 2014

POEMA, DIGNITAT, JOAN MARGARIT

DIGNITAT

M’allunyo d’un país
on la desesperança té la força
d’una certesa lògica,
i l’enveja un horari tan secret
com un tren militar.

El castellà m’ofega i no l’odio.
No en té la culpa de la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.

L’ahir era una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar,
inútilment difícil, que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.

El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l’heura a les ruïnes de la història.
Aquesta és la llengua en la que escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.
I les velles cançons es salvaran.


dijous, 20 de novembre del 2014

CANÇÓ DEL CAPVESPRE, JOSEP MARIA DE SAGARRA


CANÇÓ DEL CAPVESPRE

Hi ha un ramat que ningú guarda,
pasturant l'herba a l'atzar
quan cau la tarda

Darrera el matoll de bruc
sento la rata cellarda,
sento l'esquirol poruc
quan cau la tarda.

Sento l'estrella en el cel,
i en el turó l'olivarda,
sento el sospir i el bruel
quan cau la tarda.

Sento la pena per dins
sento el neguit que m'esguarda,
sento perles i robins
quan cau la tarda.

Sento que els dies se'n van,
però l'angunia es retarda...
sento que l'enyoro tant,
quan cau la tarda!


PRESENTACIÓ BOOKTRAILER

El professor de GTIC el Jordi Simón, ens ha encomanat com a tasca fer un Booktrailer.

És una eina que utilitza tècniques audiovisuals, cinematogràfiques i publicitàries per presentar l'atmosfera d'un llibre sense entrar en el seu argument, de manera que capti l' interès del lector i aquest vulgui compartir, comentar, saber més del llibre i de l'autor i, sobretot, vulgui comprar-lo i llegir-lo.


Un booktràiler efectiu ha de reunir aquestes 4 característiques:


1. Pensar i definir bé els objectius. Ens hem de fer diverses preguntes: A qui va adreçat? Què es vol transmetre? Quin impacte volem aconseguir en el lector?


2. Fer una producció de qualitat. Per tant és important fer una bona producció. Que sigui positiu, que impacti, que no entri en l'argument del llibre sinó només en la seva atmosfera.


4. Distribuir-lo de manera extensiva. Cal moure aquest contingut a les xarxes socials.


5. Fomentar la participació del lector. A partir del vídeo, facilitar i animar els lectors a què ho comentin, el comparteixin, el recomanin.


Us adjunto la presentació del que serà el nostre futur Booktrailer:



dilluns, 10 de novembre del 2014

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Durant tot aquest semestre hem treballat a classe l'expressió corporal, els gestos, el correcte parla, etc.. Tot això està relacionat amb el llibre: Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
El primer dia de classe, Josep Maria Vila, el mestre de Comunicació Oral, Escrita i Digital ja ens va advertir que hauríem de llegir aquest llibre i que ens seria de molta utilitat pel nostre continu aprenentatge.
M'agradaria remarcar la importància d'aprendre a comunicar bé i fer palesa la utilitat que li he trobat al llibre "parlar bé en públic", perquè crec que ens pot ajudar moltíssim a millorar; Personalment m'agradaria esmentar, que el llibre m'ha semblat força interessant. La veritat és que esperava fer una lectura més complexa i feixuga, pensava que hauria de dedicar més estona a llegir i rellegir cada pàgina, etc. però per sort no ha estat així. El llibre era entenedor i clar. Per contra, volia comentar que no estic del tot d'acord amb alguna de les idees que els autors exposen. Ells diuen que la intuïció femenina permet a les dones tenir una habilitat innata per a captar i desxifrar el llenguatge no verbal, i que això les fa ser millors detectant enganys i millor en mentir. Jo no crec que les dones siguin millors que els homes en aquestes habilitats.

Finalment, m'agradaria acabar l'entrada d'avui, amb un capítol del llibre en què ens presenten una mena de resum en forma de decàleg de les característiques que ha de tenir un bon orador:

. Saber fer una síntesi oral d'un tema qualsevol.
. Trobar argumentar per a defensar una proposta.
. Conèixer les tècniques bàsiques de la persuasió.
. Saber valorar: distingir la informació essencial de l'accessòria.
. Parlar amb precisió, brevetat i sense retòrica falsa.
. Saber pensar amb claredat (que és la base de saber parlar amb claredat)
. Saber fer una presentació de 10 minuts ben raonada.
. Trobar solucions creatives als problemes.
. Localitzar el costat positiu de les coses.
. Saber comprar, vendre i negociar.
. Saber transmetre una imatge de seguretat.

Aquest llibre, conjuntament amb aquests mesos a la universitat, m’ha ajudat a saber com cal actuar quan fas una exposició oral davant d'un públic. És curiós... per què et demanen que ho facis bé però, en canvi, ningú t'ensenya a fer-ho?
Amb esforç, s'aconsegueixen grans fites. I amb la pràctica constant podem aconseguir ser bons oradors.
Ús animo a què el llegiu, és molt més que un simple llibre, és una guia que ens ajuda a parlar bé en públic.

divendres, 7 de novembre del 2014

ARA MATEIX, MIQUEL MARTÍ I POL

ARA MATEIX


Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

                            

dimecres, 5 de novembre del 2014

LA DESCRIPCIÓ A UNA COMPANYA

La descripció és un mode d'organització del discurs, que pretén representar lingüísticament a persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...

Hi ha dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.
En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, és limita a descriure amb la major objectivitat possible i precisió les característiques que el defineixen.
Personalment crec que sí que s'ha d'intentar ser el més objectiu possible, però que l'objectivitat no existeix, ja que tot el que descrivim és sobre el que nosaltres veiem. Segurament que si dues persones fem la descripció d'un objecte de la forma més objectiva possible finalment quedaran dues descripcions diferents.
A la descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu i sol tenir una finalitat estètica.
Aquí us presento un exemple de descripció tant objectiva com descriptiva creada per a la classe de COED.

Treball realitzat:


ESTIMADA COMPANYA



Oh estimada companya!

Els teus llargs cabells tenen
el color de les castanyes
La teva cara desprèn molta bellesa
com la d'una princesa.


Oh estimada companya!

Amb els teus dos ulls
tu sempre m'aculls
i amb el teu somriure
sempre em fas riure.


Oh estimada companya!

Tu sempre tan amable
tu sempre tan agradable
Quan tot sembla impossible fas que sigui possible
Oh estimada companya amb
tanta alegria, amb dones molta energia.



Per fer aquesta descripció, m'he inspirat en la meva companya Anna