CONCERT A L'AUDITORI

Una nova experiència a l'auditori

El diumenge dia 30 de novembre se celebrava un concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona a l'Auditori de Barcelona, les meves companyes i jo vam decidir anar-hi per gaudir d'un dia diferent i sobretot culturalment enriquidor.

L’obra Poemes simfònics de Strauss em va semblar molt interessant entre altres coses per la impressió que té escoltar una obra en directe, sempre ho havia vist i escoltat per la televisió o radio, trobo que és una vivència necessària i positiva per qualsevol persona i sens dubte l’aconsellaria a tothom.

Em va sorprendre i a la vegada va ser una preciositat veure i escoltar tants instruments sonant a l’hora i vaig observar les diferents famílies d’instruments i la seva col·locació

L’orquestra compta amb una organització espaial en l’escenari de les diferents famílies d’instruments i entre els instruments que conté cadascuna, de manera que s’optimitzen les propietats sonores de cadascun d’ells per tal d’obtenir un resultat sonor adequat a l’altura, timbre i intensitat d’aquests. També es té en compte la quantitat d’instruments per a cada família, de manera que es puguin sentir tots independentment de la seva potència sonora. Per posar un exemple clar, si situem la percussió davant de tot, no sentirem els instruments situats al darrere perquè els tambors es menjaran tota la sonoritat. Veiem aquesta distribució segons les famílies d’instruments:

Secció de corda. La corda fregada se situa just davant del director d’orquestra formant un semicercle ordenat per altura (d’agut a greu) que comença en la part esquerra amb els violins, segueix amb les violes i violoncels i acaba amb els contrabaixos.

Secció de vent. Els instruments de vent-fusta se situen al centre, just al darrere dels de vent. Al davant de tot, les flautes i els flautins, els més aguts. Darrere d’aquests, els clarinets oboès i fagots, més greus. Els instruments de vent-metall, formats per les trompes, trompetes, trombons i tubes, se situen just darrere dels de fusta, acabant d’omplir l’espai de l’orquestra per la part posterior. El seu so més potent fa que s'estiguin al darrere.

Per últim, la percussió se situa a la part posterior esquerra, al costat del piano i de l’arpa.

Cal esmentar la figura del director, que en aquest tipus d'orquestra resulta imprescindible.

Vaig gaudir molt, gràcies a l'actitud que tenien tots els artistes que componien l'obra simfònica, o feien magníficament i es nota la vocació i el treball que hi ha a darrere l'escenari, coses que mai hauria parat a pensar si no hi hagués anat a veure-la.

També em vaig adonar de la perfecta harmonia de grup, és a dir el treball en equip i la manera d'escoltar-se uns als altres sense trepitjar-se i arribant a quasi la perfecció d’un ordre musical espectacular.

Crec que nou euros és un preu molt raonable, perquè qualsevol persona pugui anar a gaudir de la música, crec que està a l'abast de tothom. Penso que aquesta proposta educativa sàuria d'intentar treballar amb els nens des de ben petits, promoure aquesta activitat tan enriquidora com és escoltar música en directe.