El Txema, durant tot aquest semestre ens ha fet reflexionar molt, sobre la paraula educació física, aquí ús deixaré les tres tasques fetes, per les meves companyes i jo (feu clic a sobre per veure-les). Els temes a treballar han sigut:
- Paradigma actual
- Desenvolupament
- Recursos metodològics (la cooperació)
El mestre ens donava una sèrie d'articles, vídeos i documents que ens ajudaven agafar una idea principal, havíem de visualitzar les competències a desenvolupar i més endavant amb una sèrie de pautes, arribar a l'obra final, on fèiem un redactat amb totes les idees que teníem al cap. Els nostres treballs han sigut una crítica a l'actual sistema educatiu, i una reflexió del que volíem canviar i aconseguir.
El meu grup és el B3, esta compost per la Maria, la Natàlia , la Andrea i jo.
Esperem que us agradi!!
dimecres, 31 de desembre del 2014
dimarts, 30 de desembre del 2014
OBJECTIU + MOTIVACIÓ = SUPERACIÓ
REPTE SUPERAT!
El professor d'educació física, Txema ens va proposar, fer un exercici a principis de semestre, aquest consistia en, una activitat física, que en aquell moment no et creies capacitada per dur-la a terme, ens va deixar escollir la manera, el mètode , fins i tot la companyia i l'espai on fer-la, només ens demanava una premissa, aconseguir-ho en la data estipulada. En una entrada anterior ja us vaig explicar en què consistia el meu repte, però pels que arribeu més tard ús ho resumiré!
Treball realitzat:
Després de gairebé tres mesos, arribat el dia .. El passat 16 de desembre vaig fer la meva pròpia cursa triatló, consistia en 3 parts, córrer la muntanya del Guinardó, anar en bicicleta fins a la platja de la Barceloneta i finalment patinar més relaxadament pel passeig de l'hotel Wela.
Per mi aquest repte no ha sigut només aquesta paraula sinó una visió del que amb un petit esforç diari o en el meu cas setmanal, pots aconseguir el que et proposis, quan vaig començar aquesta aventura pensava que no podria arribar-hi fins al final i encara que he arribat al temps establert (una hora). Jo penso que no només està superat per aquest motiu, per mi ha sigut una experiència plena perquè aquesta activitat és totalment diferent de les tasques encomanades abans pels professors, en el meu cas, no havia practicat esport abans, la meva vida sempre ha sigut molt monòtona i gràcies aquesta activitat se que a partir d'ara vull que l'esport formi part de la meva vida.
El professor d'educació física, Txema ens va proposar, fer un exercici a principis de semestre, aquest consistia en, una activitat física, que en aquell moment no et creies capacitada per dur-la a terme, ens va deixar escollir la manera, el mètode , fins i tot la companyia i l'espai on fer-la, només ens demanava una premissa, aconseguir-ho en la data estipulada. En una entrada anterior ja us vaig explicar en què consistia el meu repte, però pels que arribeu més tard ús ho resumiré!
Treball realitzat:
Després de gairebé tres mesos, arribat el dia .. El passat 16 de desembre vaig fer la meva pròpia cursa triatló, consistia en 3 parts, córrer la muntanya del Guinardó, anar en bicicleta fins a la platja de la Barceloneta i finalment patinar més relaxadament pel passeig de l'hotel Wela.
Per mi aquest repte no ha sigut només aquesta paraula sinó una visió del que amb un petit esforç diari o en el meu cas setmanal, pots aconseguir el que et proposis, quan vaig començar aquesta aventura pensava que no podria arribar-hi fins al final i encara que he arribat al temps establert (una hora). Jo penso que no només està superat per aquest motiu, per mi ha sigut una experiència plena perquè aquesta activitat és totalment diferent de les tasques encomanades abans pels professors, en el meu cas, no havia practicat esport abans, la meva vida sempre ha sigut molt monòtona i gràcies aquesta activitat se que a partir d'ara vull que l'esport formi part de la meva vida.
TAXONOMIA DE BLOOM
Què és?
La Taxonomia de Bloom, és una classificació de les activitats educatives, graduades de més senzilles a més complexes. La Taxonomia va ser creada el 1956, per Benjamin Bloom amb l’ajuda d’uns col·laboradors.
Es van definir tres tipus de dominis: El cognitiu, l' afectiu i el psicomotor.
L'any 2001 va ser modificada per Lorin Anderson, que va canviar els substantius per verbs perfeccionant-ho. L’any 2008, va sofrir alguns canvis arran de les noves tecnologies i per això actualment la coneixem amb el nom de taxonomia de bloom per l’era digital.
Treball realitzat:
El dia 15 de desembre el professor de GTIC ens va informar sobre l’ultima tasca a fer, una graella.
Aquí us adjunto la meva taula personalitzada on estan enumerades les característiques i definicions de les eines que he anat utilitzant i aprenent al llarg del curs.
La Taxonomia de Bloom, és una classificació de les activitats educatives, graduades de més senzilles a més complexes. La Taxonomia va ser creada el 1956, per Benjamin Bloom amb l’ajuda d’uns col·laboradors.
Es van definir tres tipus de dominis: El cognitiu, l' afectiu i el psicomotor.
L'any 2001 va ser modificada per Lorin Anderson, que va canviar els substantius per verbs perfeccionant-ho. L’any 2008, va sofrir alguns canvis arran de les noves tecnologies i per això actualment la coneixem amb el nom de taxonomia de bloom per l’era digital.
Treball realitzat:
El dia 15 de desembre el professor de GTIC ens va informar sobre l’ultima tasca a fer, una graella.
Aquí us adjunto la meva taula personalitzada on estan enumerades les característiques i definicions de les eines que he anat utilitzant i aprenent al llarg del curs.
dilluns, 29 de desembre del 2014
GLOGSTER
Què és?
És una eina per a confeccionar pòsters o murals multimèdia, les persones que l'utilitzen no solament ho fan per confeccionar les seves creacions sinó també per convertir-les, reivindicar, denunciar, anunciar... Per això podem trobar tot tipus de temes.
És una eina en línia que permet crear pòsters digitals. Integra textos, imatges, vídeos o àudios de manera dinàmica i senzilla. És una bona manera pels alumnes, ja que proposa i comunica informació, a través de diferents suports.
Aquí us deixo una fotografia d'un exemple de Glogster recollida d'internet i l'enllaç pertinent: http://edu.glogster.com/?ref=com
És una eina per a confeccionar pòsters o murals multimèdia, les persones que l'utilitzen no solament ho fan per confeccionar les seves creacions sinó també per convertir-les, reivindicar, denunciar, anunciar... Per això podem trobar tot tipus de temes.
És una eina en línia que permet crear pòsters digitals. Integra textos, imatges, vídeos o àudios de manera dinàmica i senzilla. És una bona manera pels alumnes, ja que proposa i comunica informació, a través de diferents suports.
Aquí us deixo una fotografia d'un exemple de Glogster recollida d'internet i l'enllaç pertinent: http://edu.glogster.com/?ref=com
diumenge, 28 de desembre del 2014
QÜESTIONS SOBRE LA VIQUIPÈDIA
Treball realitzat:
Tot seguit us adjuntem la tasca encomanada a la classe de GTIC, consta de tot un seguit de preguntes relacionades amb les classes impartides a l'aula.
Aquesta activitat consistia a respondre qüestions sobre la Viquipèdia i temes associats, i tot seguit pujar-ho a una presentació Google.
Aquest post ha estat creat per la meva companya Marta Navarro i jo.
Tot seguit us adjuntem la tasca encomanada a la classe de GTIC, consta de tot un seguit de preguntes relacionades amb les classes impartides a l'aula.
Aquesta activitat consistia a respondre qüestions sobre la Viquipèdia i temes associats, i tot seguit pujar-ho a una presentació Google.
Aquest post ha estat creat per la meva companya Marta Navarro i jo.
dissabte, 27 de desembre del 2014
LES NOSTRES PRÒPIES EINES D'IDENTITAT
Aquest vídeo és un punt de reforç amb el qual us vull fer rumiar. La paraula educació prové del llatí que significa treure o extreure, és a dir, tot el contrari que en les escoles actuals s'aconsegueix, si analitzem una mica el nostre entorn; col·legis, escoles, universitats el model educatiu que s’imparteix ara, l’únic objectiu que te, és omplir-nos el cap amb paraules o formules per aconseguir que memoritzem i seguidament ens buidem amb la fulla de l'examen, que com diu al vídeo dues setmanes després no recordarem re.
Jo crec que l’educació no és memoritzar conceptes que algú ha decidit que memoritzem, hem de gaudir del que fem hem d'utilitzar les nostres pròpies idees com eines pel futur, les nostres pròpies eines d’identitat.
Com ha dit el Txema alguna vegada a classe no hem de repetir les paraules de les demes sinó crear les nostres pròpies, és a dir a la universitat ens arribará diferents idees amb el que nosaltres hem de decidir amb quines quedar-nos i així crear la nostra pròpia. "La Universitat INFORMA però no FORMA".
Nosaltres som les que decidim el que i per què.
Hem de gaudir fent el que fem i aprofitar cada paraula intel·ligent processant-la i transformant-la i així créixer com a persones.
divendres, 26 de desembre del 2014
ELS MAPES CONCEPTUALS
La creació d'aquests mapes han sigut una eina essencial per utilitzar en l'àmbit educatiu, els mapes conceptuals van ser creats per Joseph D. Novak.
Què són?
Ens ajuden a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. La creació del mapa passa per diversos processos; primer la selecció i jerarquització de conceptes, i finalment relacionar cada concepte amb tots els altres (connectors),representació gràfica adequada (clara, entenedora i coherent).
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en què ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Treball realitzat:
Text, (El Dinar de Nadal):
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'àvia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el qual parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any, ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar a les postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. Tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn, ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.
Mapa conceptual:
Què són?
Ens ajuden a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. La creació del mapa passa per diversos processos; primer la selecció i jerarquització de conceptes, i finalment relacionar cada concepte amb tots els altres (connectors),representació gràfica adequada (clara, entenedora i coherent).
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en què ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Treball realitzat:
Text, (El Dinar de Nadal):
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'àvia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el qual parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any, ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar a les postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. Tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn, ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.
Mapa conceptual:
Imagte:
dimecres, 24 de desembre del 2014
PROGRAMARI LLIURE I PRIVATIU
Què és?
Programari lliure és aquell que concedeix a tothom permís per utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi font ha d'estar disponible: " Si no és codi font, no és programari".
Programari lliure és aquell que concedeix a tothom permís per utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi font ha d'estar disponible: " Si no és codi font, no és programari".
Característiques:
Es troba disponible el codi font del programari, pel que pot modificar-se el programari sense cap límit.
Llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo.
Llibertat de distribuir còpies.
Llibertat de millora i publicació de canvis.
Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit.
Què és?
Programari privatiu és qualsevol programa que no és lliure. El seu ús, distribució o modificació està prohibit, o requereix que demaneu permís, o conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.
Característiques:
Aquest programari no et pertany, no pots fer-li cap tipus de modificació al codi font.
No pots distribuir-lo sense el permís del propietari.
L'usuari ha de realitzar cursos per al maneig del sistema com a tal per la seva alta capacitat d'ús.
Ajuda pel que fa l'antivirus.
dimarts, 16 de desembre del 2014
BOOKTRAILER, LA RATONERA (AGATHA CHRISTIE)
Treball realitzat:
Durant aquest semestre, el mestre de GTIC ens va proposar una activitat, crear un Booktrailer, entre grups de 4 o 5 persones, aquesta vegada a l'Anna, Maria, Andrea, Esther i jo ens hem posat mans a l'obra, ens va agradar molt la idea de crear al nostre propi Booktrailer, espero que us agradi.
Aquí teniu unes pautes o guies per crear correctament un Boktrailer, us les deixo per si esteu interessats a crear un, us animo és molt senzill!
Pautes per tenir en compte alhora de crear un Booktrailer:
-Poca duració, no més de 2 minuts.
-El missatge ha de transmetre intensitat
-Ha d'intentar enganxar al màxim possible a l'espectador, perquè finalment es llegeixi el llibre.
-No ha de revelar tots els aspectes de la trama i molt menys descobrir el seu final.
-La música ha d'anar acord amb la història que estem explicant.
-No ha d'haver-hi molta lletra, els missatges han d'ésser curts però, amb idees clares.
Durant aquest semestre, el mestre de GTIC ens va proposar una activitat, crear un Booktrailer, entre grups de 4 o 5 persones, aquesta vegada a l'Anna, Maria, Andrea, Esther i jo ens hem posat mans a l'obra, ens va agradar molt la idea de crear al nostre propi Booktrailer, espero que us agradi.
Aquí teniu unes pautes o guies per crear correctament un Boktrailer, us les deixo per si esteu interessats a crear un, us animo és molt senzill!
Pautes per tenir en compte alhora de crear un Booktrailer:
-Poca duració, no més de 2 minuts.
-El missatge ha de transmetre intensitat
-Ha d'intentar enganxar al màxim possible a l'espectador, perquè finalment es llegeixi el llibre.
-No ha de revelar tots els aspectes de la trama i molt menys descobrir el seu final.
-La música ha d'anar acord amb la història que estem explicant.
-No ha d'haver-hi molta lletra, els missatges han d'ésser curts però, amb idees clares.
COMUNICADORS EN XARXA
Treball realitzat:
Aquesta tasca esta encomanada pels professors de COED i GTIC, consistia a escollir un comunicador, i arran d'això informar-nos sobre la feina d'aquest.
La nostra presentació de comunicadors en xarxa va ser sobre la Pilar Rahola, una periodista i escriptora de renom. Durant un mes sencer vam fer el seu seguiment, en tots els medis que apareixia:
Aquesta tasca esta encomanada pels professors de COED i GTIC, consistia a escollir un comunicador, i arran d'això informar-nos sobre la feina d'aquest.
La nostra presentació de comunicadors en xarxa va ser sobre la Pilar Rahola, una periodista i escriptora de renom. Durant un mes sencer vam fer el seu seguiment, en tots els medis que apareixia:
-Programa 8 al dia.
-Twitter.
-Facebook.
-La publicació del seu llibre Mariona.
-La Vanguardia.
D'aquest seguiment vam poder afirmar finalment que la Pilar Rahola és una bona comunicadora, ja que gesticula, utilitza el sentit de l'humor, canvia el to de veu...
També què és una persona amb molt de caràcter i que lluita fermament per les seves ideologies.
Per tal de organitzar tota la informació recollida vam crear un Sites per incorporar totes le les dades sobre la Pilar Rahola.
També què és una persona amb molt de caràcter i que lluita fermament per les seves ideologies.
Per tal de organitzar tota la informació recollida vam crear un Sites per incorporar totes le les dades sobre la Pilar Rahola.
Us convido a entrar al Sites que vam crear les meves companyes i jo, perquè pugueu veure a fons el nostre seguiment:
divendres, 12 de desembre del 2014
PADLET O WALLWISHER
Què és?
En aquest cas l'eina que es proposa treballar és Padlet, anteriorment anomenat Wallwisher, tracta de tenir un suro on penjar petits escrits, vídeos, notícies, fotografies, i així compartir informació.
El que fa interessant aquesta eina en concret, és que no cal registrar-se per a poder crear un suro, podem penjar diferents tipus de fitxers. Un altre aspecte molt positiu és l'ampli mantell d'aplicacions per a poder compartir-los: Codis Qr, xarxes socials, codis embed...
Podem utilitzar-ho com un arxiu personal o com una pissarra col·laborativa.
Treball realitzat:
Us adjunto l'exemple creat per mi, Quina part del món us agradaria trepitjar?:
En aquest cas l'eina que es proposa treballar és Padlet, anteriorment anomenat Wallwisher, tracta de tenir un suro on penjar petits escrits, vídeos, notícies, fotografies, i així compartir informació.
El que fa interessant aquesta eina en concret, és que no cal registrar-se per a poder crear un suro, podem penjar diferents tipus de fitxers. Un altre aspecte molt positiu és l'ampli mantell d'aplicacions per a poder compartir-los: Codis Qr, xarxes socials, codis embed...
Podem utilitzar-ho com un arxiu personal o com una pissarra col·laborativa.
Treball realitzat:
Us adjunto l'exemple creat per mi, Quina part del món us agradaria trepitjar?:
dijous, 11 de desembre del 2014
APRENDRE EN L'AULA , ÉS CRÉIXER EN LA VIDA
Aquest vídeo m'ha semblat que era interessant, ja que nosaltres com ha futures mestres hem d'intentar canviar problemes que podem trobar ala nostra societat. Avui dia, hi ha molta variació d'ètnies a les aules per l'alta migració i immigració en Espanya i per la resta del món, el motiu? Per diferents situacions, però principalment, la millora de la qualitat de vida.
Crec que hem de ser conscients que com a mestres el nostre paper és molt important per evitar situacions com les que heu pogut observar al vídeo, moltíssims nens relacionen el color de la pell com a problema i inferioritat tot això, són idees que els nens, com bones esponges agafen del seu entorn; famílies, mitjans de comunicació, etc. Com model a seguir i punt de referència,tenim que tenir com a objectiu intentar canviar aquesta idiologia i que millor manera que des de les aules quan són petits, nosaltres tenim l'oportunitat de fer-los veure amb les seves pròpies accions i amb les seves pròpies experiències o vivències, que cap individu pel seu to de pell, o per qualsevol diferència física, és millor o pitjor que un d'altre.
dimecres, 10 de desembre del 2014
VISITA A L'ESCOLA MARTA MATA
Visita a l’Escola Marta Mata
(Barberà del Vallès)
El passat dia 1 de desembre del 2014, vam anar les meves companyes i jo, a visitar l’Escola Marta Mata, situada a Barberà del Vallès. El motiu pel qual vam dur a terme aquesta activitat va ser per observar dues sessions pràctiques d’Educació Física, amb alumnes de parvulari d’entre 5 i 6 anys.
Vam observar dues sessions diferents amb les classes de P5-A i P5-B concretament. Cada sessió tenia una durada d’uns 45 minuts aproximadament. Les dues sessions pràctiques van ser dirigides pel professor d’educació física de l’escola, en David Sánchez Aguayo. I la metodologia emprada va ser fonamentalment “l’aprenentatge cooperatiu”.
Aquí us deixo una presentació de Google Drive creada per les meves companyes i jo.
(Barberà del Vallès)
El passat dia 1 de desembre del 2014, vam anar les meves companyes i jo, a visitar l’Escola Marta Mata, situada a Barberà del Vallès. El motiu pel qual vam dur a terme aquesta activitat va ser per observar dues sessions pràctiques d’Educació Física, amb alumnes de parvulari d’entre 5 i 6 anys.
Vam observar dues sessions diferents amb les classes de P5-A i P5-B concretament. Cada sessió tenia una durada d’uns 45 minuts aproximadament. Les dues sessions pràctiques van ser dirigides pel professor d’educació física de l’escola, en David Sánchez Aguayo. I la metodologia emprada va ser fonamentalment “l’aprenentatge cooperatiu”.
Metodologia de l’escola:
L’Escola Marta Mata té una metodologia molt concreta i poc habitual. El seu mètode de treball es basa en l’anomenat “treball globalitzat”, en el qual s’hi realitzen diversos tallers i diferents espais de joc.
Pel que fa als espais de joc, a l’escola tenen set espais dedicats a l’etapa d’educació infantil, on es divideixen en petits grups, tres vegades per setmana. En aquests espais de joc treballen des de la lògica-matemàtica a la música o l’art.
Respecte als tallers de l'escola, fan referència a projectes o activitats de caràcter artístic que proposen els mestres per tal de fomentar les habilitats artístiques dels infants.
Un dels principis bàsics d’aquesta escola és que cada nen és el protagonista del seu propi aprenentatge, adquirint el professor el rol de guia, acompanyant als infants en tot moment, motivant-los i oferint-los els recursos necessaris per a l’assoliment de les capacitats de manera globalitzada i significativa.
Treball realitzat:
Treball realitzat:
En David Aguayo, el professor d’educació física, va fer esmenta de com formaven els grups a classe per tal de què estiguessin equilibrats. Repartien un número a cada nen, i en cada grup hi havia d’haver tots els números. D’aquesta manera aconseguien formar grups heterogenis, on hi haguessin uns quants perfils d’alumnes. Si no corrien el risc que els grups es formessin per afinitat, és a dir, els que són més hàbils tendeixen a anar junts. Fent grups heterogenis aconsegueixen que els infants s’ajudin els uns dels altres, aprenguin conjuntament, i no només d’allò que els puguin ensenyar les persones adultes, en aquest cas el/la mestre/a.
Aquí us deixo una presentació de Google Drive creada per les meves companyes i jo.
WORDLE
Què és?
Wordle és un núvol de paraules, una representació condensada d'un document el qual atribueix una grandària a les paraules en funció de la freqüència d'aparició, és una eina online que ens transmet idees i és molt senzilla d'utilitzar.
És un programa que s’utilitza bàsicament per destacar i/o organitzar les paraules d’un text.
Per utilitzar Wordle no és necessari descarregar-se cap programa, sinó que n'hi ha prou amb entrar al web i començar a crear un núvol completament personalitzat, és gratuit.
Us deixo un núvol de paraules creat per mi, a partir d'aquesta cita nadalenca:
Quan utilitzis un núvol de paraules és interessant que et plantegis que estàs transmetent al destinatari del teu missatge, ja que has canviat l'ordre lògic del discurs escrit per un ordre d'importància numèrica. Es poden ajustar els núvols amb diferents fonts, dissenys i combinacions de colors.
Cita: "El Nadal, la pròpia paraula omple els nostres cors d'alegria. No importa témer a les preses, les llistes de regals nadalencs i les felicitacions que ens queden per fer. Quan arribi el dia de Nadal, ens vindrà la mateixa escalfor que sentíem quan érem tan sols uns nens, la mateixa escalfor que abraça el nostre cor i la nostra llar".
Treball realitzat:
Wordle és un núvol de paraules, una representació condensada d'un document el qual atribueix una grandària a les paraules en funció de la freqüència d'aparició, és una eina online que ens transmet idees i és molt senzilla d'utilitzar.
És un programa que s’utilitza bàsicament per destacar i/o organitzar les paraules d’un text.
Per utilitzar Wordle no és necessari descarregar-se cap programa, sinó que n'hi ha prou amb entrar al web i començar a crear un núvol completament personalitzat, és gratuit.
Us deixo un núvol de paraules creat per mi, a partir d'aquesta cita nadalenca:
Quan utilitzis un núvol de paraules és interessant que et plantegis que estàs transmetent al destinatari del teu missatge, ja que has canviat l'ordre lògic del discurs escrit per un ordre d'importància numèrica. Es poden ajustar els núvols amb diferents fonts, dissenys i combinacions de colors.
Cita: "El Nadal, la pròpia paraula omple els nostres cors d'alegria. No importa témer a les preses, les llistes de regals nadalencs i les felicitacions que ens queden per fer. Quan arribi el dia de Nadal, ens vindrà la mateixa escalfor que sentíem quan érem tan sols uns nens, la mateixa escalfor que abraça el nostre cor i la nostra llar".
Joan Winmill Brown
FLUXOGRAMES
Què són?
Els diagrames de flux expressen gràficament les diferents operacions, les quals es compon un procés establert per una seqüència cronològica. La seva utilització, prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en diferents àmbits.
A GTIC, hem decidit utilitzar una eina concreta, Gliffy que serveix entre d'altres aspectes, per crear, guardar i editar diagrames de flux.
La podrem trobar aquí:
L'activitat encomanada a classe consisteix en crear a Gliffy un diagrama de flux que representi l'acció travessar una cruïlla on hi ha semàfors, exportar-ho a jpg i penjar els resultats comentats, al bloc.
Treball realitzat:
PROGRAMARI ON-LINE I LOCAL
Programari local i programari on-line.
Aquest cop, l'explicació serà molt breu, atès que són dos conceptes molt diferenciats i senzills.
Per tant, anem a diferenciar entre programari local i on-line:
Què és?
Programari local: és aquell que es troba emmagatzemat dins del disc dur de l'ordinador. Un exemple pot ser, tots els components de Microsoft Office, com Word, Excel, Power Point, etc.
Què és?
Programari on-line: és aquell que es troba a Internet, que es pot fer servir sense necessitat de descarregar-lo i instal·lar-lo a l'ordinador, que permet accedir a un arxiu des de diversos llocs i que guarda els fitxers al núvol i no a un dispositiu físic. Un exemple pot ser el Prezi.
Aquest cop, l'explicació serà molt breu, atès que són dos conceptes molt diferenciats i senzills.
Per tant, anem a diferenciar entre programari local i on-line:
Què és?
Programari local: és aquell que es troba emmagatzemat dins del disc dur de l'ordinador. Un exemple pot ser, tots els components de Microsoft Office, com Word, Excel, Power Point, etc.
Què és?
Programari on-line: és aquell que es troba a Internet, que es pot fer servir sense necessitat de descarregar-lo i instal·lar-lo a l'ordinador, que permet accedir a un arxiu des de diversos llocs i que guarda els fitxers al núvol i no a un dispositiu físic. Un exemple pot ser el Prezi.
dissabte, 6 de desembre del 2014
IDENTITAT I TERRITORI
La meva companya Sara i jo vam exposar el treball d'identitat i territori, aquesta tasca va estar esmentada per Josep Vila i Jordi Simon mestres de les assignatures GTIC I COED,
L'exposició consistia a buscar alguna persona de la classe que tingués un punt en comú amb tu i a més aquest hagi sigut un punt d'inflexió per les nostres vides tant sigui negatiu com positiu.
Nosaltres dues ho vam tenir clar des del principi perquè ja havíem parlat d'un tema que ens havia marcat un abans i un després en la nostra vida.
Nosaltres fa cosa d'un mes estàvem prenent un cafè i parlant de tatuatges quan parlant i parlant vam descobrir que teníem un punt en comú no només era la marca que hi havia a la nostra pell si no la marca al nostre cor. D'aquí traiem el títol del treball: AVIS QUE MARQUEN, A LA PELL TAMBÉ.
La finalitat del nostre projecte era conscienciar a tot el nostre públic la importància que té l'avi com a pilar fonamental en la família, i les vivències i experiències que aquest tenen i tot el que podem prendre al seu costat, i hem d'aprofitar-los al màxim, abans que sigui massa tard.
Treball realitzat:
Vam utilitzar per exposar el treball diapositives amb PowerPoint
També vam escriure una dedicatòria que va dirigida els nostres avis. La podeu trobar en la meva etiqueta de poemes, amb el nom: Dedicatòria pel meu avi.
DEDICATÒRIA PEL MEU AVI
QUERIDO ABUELO
Abuelo recuerdo cada frase tuya como un consejo.
También recuerdo tus innumerables historias llenas de sabiduría, esas grandes memorias.
Recuerdo tu pelo blanco teñido por los años y esas manos que me acariciaban llenas de arrugas también por el paso del tiempo.
Quiero que me mires desde el cielo y sin decir nada cada día de mi vida te sientas orgulloso de lo que tú creaste con tu amor y tu ternura.
Hoy soy lo que soy por todo lo que tu me enseñaste por eso yo quiero hacerlo, quiero hacer lo mismo que tu hiciste conmigo, quiero poder enseñar a otros niños lo que tú me enseñaste, has despertado en mi esta gran vocación que es compartir conocimiento con los más pequeños y llegar así a ser yo también una abuelita para todos ellos, compartir esos momentos como un padre lo hace con sus hijos, como una profesora hace con sus alumnos.
Gracias por esos abrazos sin fin, gracias por estar siempre ahí.
VICTÓRIA P. MARQUÉS SÁNCHEZ
Abuelo recuerdo cada frase tuya como un consejo.
También recuerdo tus innumerables historias llenas de sabiduría, esas grandes memorias.
Recuerdo tu pelo blanco teñido por los años y esas manos que me acariciaban llenas de arrugas también por el paso del tiempo.
Quiero que me mires desde el cielo y sin decir nada cada día de mi vida te sientas orgulloso de lo que tú creaste con tu amor y tu ternura.
Hoy soy lo que soy por todo lo que tu me enseñaste por eso yo quiero hacerlo, quiero hacer lo mismo que tu hiciste conmigo, quiero poder enseñar a otros niños lo que tú me enseñaste, has despertado en mi esta gran vocación que es compartir conocimiento con los más pequeños y llegar así a ser yo también una abuelita para todos ellos, compartir esos momentos como un padre lo hace con sus hijos, como una profesora hace con sus alumnos.
Gracias por esos abrazos sin fin, gracias por estar siempre ahí.
VICTÓRIA P. MARQUÉS SÁNCHEZ
dilluns, 1 de desembre del 2014
CONCERT A L'AUDITORI
Una nova experiència a l'auditori
El diumenge dia 30 de novembre se celebrava un concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona a l'Auditori de Barcelona, les meves companyes i jo vam decidir anar-hi per gaudir d'un dia diferent i sobretot culturalment enriquidor.
L’obra Poemes simfònics de Strauss em va semblar molt interessant entre altres coses per la impressió que té escoltar una obra en directe, sempre ho havia vist i escoltat per la televisió o radio, trobo que és una vivència necessària i positiva per qualsevol persona i sens dubte l’aconsellaria a tothom.
Em va sorprendre i a la vegada va ser una preciositat veure i escoltar tants instruments sonant a l’hora i vaig observar les diferents famílies d’instruments i la seva col·locació
L’orquestra compta amb una organització espaial en l’escenari de les diferents famílies d’instruments i entre els instruments que conté cadascuna, de manera que s’optimitzen les propietats sonores de cadascun d’ells per tal d’obtenir un resultat sonor adequat a l’altura, timbre i intensitat d’aquests. També es té en compte la quantitat d’instruments per a cada família, de manera que es puguin sentir tots independentment de la seva potència sonora. Per posar un exemple clar, si situem la percussió davant de tot, no sentirem els instruments situats al darrere perquè els tambors es menjaran tota la sonoritat. Veiem aquesta distribució segons les famílies d’instruments:
Secció de corda. La corda fregada se situa just davant del director d’orquestra formant un semicercle ordenat per altura (d’agut a greu) que comença en la part esquerra amb els violins, segueix amb les violes i violoncels i acaba amb els contrabaixos.
Secció de vent. Els instruments de vent-fusta se situen al centre, just al darrere dels de vent. Al davant de tot, les flautes i els flautins, els més aguts. Darrere d’aquests, els clarinets oboès i fagots, més greus. Els instruments de vent-metall, formats per les trompes, trompetes, trombons i tubes, se situen just darrere dels de fusta, acabant d’omplir l’espai de l’orquestra per la part posterior. El seu so més potent fa que s'estiguin al darrere.
Per últim, la percussió se situa a la part posterior esquerra, al costat del piano i de l’arpa.
Cal esmentar la figura del director, que en aquest tipus d'orquestra resulta imprescindible.
Vaig gaudir molt, gràcies a l'actitud que tenien tots els artistes que componien l'obra simfònica, o feien magníficament i es nota la vocació i el treball que hi ha a darrere l'escenari, coses que mai hauria parat a pensar si no hi hagués anat a veure-la.
També em vaig adonar de la perfecta harmonia de grup, és a dir el treball en equip i la manera d'escoltar-se uns als altres sense trepitjar-se i arribant a quasi la perfecció d’un ordre musical espectacular.
Crec que nou euros és un preu molt raonable, perquè qualsevol persona pugui anar a gaudir de la música, crec que està a l'abast de tothom. Penso que aquesta proposta educativa sàuria d'intentar treballar amb els nens des de ben petits, promoure aquesta activitat tan enriquidora com és escoltar música en directe.
diumenge, 30 de novembre del 2014
TE QUIERO, MARIO BENEDETTI
TE QUIERO
Tus manos son mi caricia,
mis acordes cotidianos;
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia.
Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice, y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.
Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada;
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro.
Tu boca que es tuya y mía,
Tu boca no se equivoca;
te quiero por que tu boca
sabe gritar rebeldía.
Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.
Y por tu rostro sincero.
Y tu paso vagabundo.
Y tu llanto por el mundo.
Porque sos pueblo te quiero.
Y porque amor no es aurora,
ni cándida moraleja,
y porque somos pareja
que sabe que no está sola.
Te quiero en mi paraíso;
es decir, que en mi país
la gente vive feliz
aunque no tenga permiso.
Si te quiero es por que sos
mi amor, mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.
COM EDITAR LA VIQUIPÈDIA, SUMMER HILL
Activitat encomanada:
La Marta i jo, després de parlar a classe sobre què és la Viquipèdia, quina estructura té, com s'organitza i les fonts fiables, vam decidir col·laborar en l'enriquiment de la Viquipèdia ampliant la informació.
Nosaltres vam modificar l'article sobre Summer Hill, ja que vam trobar l'entrada amb manca d'informació.
Primer de tot vam buscar informació sobre el tema escollit, a partir d'aquí ja teníem tota la informació seleccionada, sempre recollida de fonts fiables; llibres, pàgines oficials, etc..
Vam decidir posar-nos mans a l'obra.
Procés d'elaboració:
El primer pas a seguir, és entrar a la Viquipèdia per tal de crear-nos un conte, seguidament hem anat a la pàgina web de l'article Summer Hill per editar-lo.
Quan ja estàvem en l'article a la barra superior ens dóna l'opció "modificar", un cop hem clicat, ens dóna l'opció de poder editar tot l'article, ampliar informació, extreure-la, afegir-hi, etc.
Una vegada ja he modificat tot el que volia de l'article, fem clic al botó "desa la pàgina" situat a la part superior de la pàgina.
Canvis:
Les modificacions que vam realitzar van ser:
-Corregir alguna errada ortogràfica.
-Seguidament vam fer, un nou apartat anomenat: Influències.
-I finalment vam agafar un apartat ja existent, modificant el títol i ampliant la informació.
Treball realitzat:
El nostre treball realitzat: http://ca.wikipedia.org/wiki/Summerhill_School
La Marta i jo, després de parlar a classe sobre què és la Viquipèdia, quina estructura té, com s'organitza i les fonts fiables, vam decidir col·laborar en l'enriquiment de la Viquipèdia ampliant la informació.
Nosaltres vam modificar l'article sobre Summer Hill, ja que vam trobar l'entrada amb manca d'informació.
Primer de tot vam buscar informació sobre el tema escollit, a partir d'aquí ja teníem tota la informació seleccionada, sempre recollida de fonts fiables; llibres, pàgines oficials, etc..
Vam decidir posar-nos mans a l'obra.
Procés d'elaboració:
El primer pas a seguir, és entrar a la Viquipèdia per tal de crear-nos un conte, seguidament hem anat a la pàgina web de l'article Summer Hill per editar-lo.
Quan ja estàvem en l'article a la barra superior ens dóna l'opció "modificar", un cop hem clicat, ens dóna l'opció de poder editar tot l'article, ampliar informació, extreure-la, afegir-hi, etc.
Una vegada ja he modificat tot el que volia de l'article, fem clic al botó "desa la pàgina" situat a la part superior de la pàgina.
Canvis:
Les modificacions que vam realitzar van ser:
-Corregir alguna errada ortogràfica.
-Seguidament vam fer, un nou apartat anomenat: Influències.
-I finalment vam agafar un apartat ja existent, modificant el títol i ampliant la informació.
Treball realitzat:
El nostre treball realitzat: http://ca.wikipedia.org/wiki/Summerhill_School
dimecres, 26 de novembre del 2014
SÓ QUI SÓ, JOAN TIMONEDA
SÓ QUI SÓ
Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.
Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve a alcançar algun do.
puix d'amor mudat me só.
Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.
Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d'amor mudat me só.
Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.
Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve a alcançar algun do.
puix d'amor mudat me só.
Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.
Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d'amor mudat me só.
dimarts, 25 de novembre del 2014
POEMA "CANÇÓ DE PLUJA"
Treball realitzat:
Dema dia 26 de novembre a la classe de COED hem de recitar un poema, jo escollit al poema titulat Cançó de pluja, el seu autor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, nascut a Barcelona l'any 1894 i morir posteriorment al 1961 va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.
Dema dia 26 de novembre a la classe de COED hem de recitar un poema, jo escollit al poema titulat Cançó de pluja, el seu autor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, nascut a Barcelona l'any 1894 i morir posteriorment al 1961 va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.
CANÇÓ DE PLUJA
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
dilluns, 24 de novembre del 2014
JAMENDO
Si feu clic al linck podreu anar directament a la pàgina: Jamendo
Què és?
Jamendo és una plataforma musical i una comunitat d'àmbit internacional, creada al voltant de la música lliure, on els artistes poden pujar la seva música gratuïtament i el seu públic descarregar-la sota llicència Creative Commons. Fou fundada el gener del 2005.
Posa a disposició un catàleg de més de 7.000 artistes i més de 19.000 àlbums.
Característiques:
-Música amb llicències Creative Commons.
-Descàrregues d'àlbums sencers per BitTorrent i eDonkey.
-Arxius en format Ogg Vorbis i MP3.
-Un sistema integrat de recomanació i qualificació d'àlbums.
-Etiquetes i ressenyes fetes per la mateixa comunitat.
-Streaming d'àudio d'una cançó, àlbums sencers o de 'els teus favorits'.
-Hostalatge gratuït per als artistes.
-Enllaços als llocs oficials dels artistes.
-Donacions voluntàries per als artistes a través de Paypal.
Informació estreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jamendo
QUÈ ÉS UN WIKI?
Què són els wikis?
Un wiki és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Viquipèdia.
La principal utilitat d'un wiki és que permet crear i millorar les pàgines de forma instantània, donant una gran llibertat a l'usuari. Això fa que més gent participi en la seva edició, a diferència dels sistemes tradicionals on resulta més difícil que els usuaris del lloc contribueixen a millorar-lo.
Característiques dels wikis
-Publicació de forma immediata fent servir només el navegador web (com per exemple: Explorer, Firefox, Mozilla…).
-Control d’accés i de permisos d’edició. Poden estar obertes només a les persones que invitem o a tot al món.
-Que quedi reflectit/registrat qui i quan s’ha fet la modificació en les pàgines wiki.
-Accés a versions prèvies a l'última modificació (accés a tot el que es va guardant).
-Pujar i emmagatzemar documents i tot tipus d’arxius dintre del wiki (imatges, documents pdf…).
-Enllaçar pàgines externes i adjuntar àudios, vídeos, presentacions…
-Un wiki invita els usuaris a modificar o crear qualsevol pàgina des de la mateixa pàgina web i navegador, sense cap programari addicional.
-Un wiki, mitjançant els enllaços interns, connecta pàgines relacionades de manera fàcil i intuïtiva, i mostra si la pàgina a què s'enllaça ja s'ha creat o encara no.
-Un wiki no està pensat només per a visitants esporàdics, sinó que busca que aquests s'impliquen en la seva creació i col·laboren en els canvis constants que el modifiquen.
Com crear un Wiki:
-Anar a la pàgina www.wikispace.com
-Registrar-se.
-Iniciar sessió: crear usuari i contrasenya.
-Crear un wiki. Aquest i tots els que creïs més endavant es guardaran automàticament als "els meus wikis".
-Escollir si volem que el nostre wiki sigui privat o públic i a més qui pot editar i qui no.
-Els membres convidats, per afegir nova informació al wiki han de clicar al botó “Editar” i quan estiguin a "Guardar".
Treball realitzat:
Aquí us deixo l'URL del meu wiki, només cal que feu un clic aquí: http://benvingutsalwikiaprenentdemestre.wikispaces.com/
Aquí us deixo un vídeo de Youtube, de com crear un wiki a wikispaces per a què us sigui més completa i visual la meva explicació:
DOCUMENTAR, UNA MIRADA NOVA
L'altre dia vàrem llegir el llibre de "Documentar, una mirada nova". El professor ens va dir que en lloc de fer un resum sobre el llibre, havíem de posar en pràctica el que realment ens havia transmès el llibre, és a dir el significat de documentar.
Us adjunto una de les imatges amb les quals vaig poder documentar el meu treball de seminari:
Treball realitzat:
Imatge 3.ELS SENTITS
L’Infant innatament explora els seu entorn, els encanta jugar, conèixer, experimentar amb objectes que no coneixien abans, aquest nen col·loca una fruita sobre l’altre i es riu quan cauen..
Ell està experimenten una sèrie de situacions que mai ha viscut com
Comprendre, conèixer i apreciar progressivament el seu entorn, iniciant-se així en la seva pròpia autonomia.
He volgut fer un petit resum per compartir amb tots vosaltres, ja que m'ha semblat un llibre molt interessant:
Aquest llibre està escrit per l'Associació de Mestres de Rosa Sensat, on s’expliquen un recull de descobertes que fan els infants durant l’etapa dels 0 als 6 anys de vida, concretament a les llars d’infants i a les escoles, utilitzant breus textos i diverses fotografies.
En la introducció es defineix en diverses ocasions i de diferents maneres el terme “documentar”, i ens fa veure que és una acció que ja fa anys que es porta a terme en les escoles, i ens explica el cas concretament de l’escola Barrufet.
En el segon apartat trobem el títol de trenta històries, trenta mirades, que com bé descriu el propi títol són trenta situacions de la vida quotidiana que s’expliquen breument i que van acompanyades d'un seguit d’imatges visuals i de fotografies, que ajuden a comprendre molt millor aquestes situacions quotidianes, ja que a vegades una imatge val més que mil paraules.
El tercer apartat s’anomena "Sentit de la documentació seleccionada", on s’explica quina documentació ha estat escollida per dur a terme aquest recull d’imatges i el perquè d’aquesta tria tan selectiva i precisa.
El final del llibre acaba amb un petit apartat que s´anomena "Quan la curiositat no s’esgota" en el qual hi apareixen dues converses mantingudes entre 2 o 3 persones de la xarxa que parlen sobre la gran importància de la documentació.
Normalment veiem totes les coses que fan el infants, però mai ens preguntem el perquè ho fa, o si tenen algun sentit. Una de les coses que el llibre et fet veure és la importància d’estar sempre pendent de tot el que fan els nens, perquè en aquestes edats tenen molta curiositat i experimentant poden arribar a resoldre els seus propis problemes.
Els infants tenen una curiositat increïble per conèixer-ho tot. Són curiosos per naturalesa i no tenen por a res.
Us adjunto una de les imatges amb les quals vaig poder documentar el meu treball de seminari:
Treball realitzat:
Imatge 3.ELS SENTITS
He volgut fer un petit resum per compartir amb tots vosaltres, ja que m'ha semblat un llibre molt interessant:
Aquest llibre està escrit per l'Associació de Mestres de Rosa Sensat, on s’expliquen un recull de descobertes que fan els infants durant l’etapa dels 0 als 6 anys de vida, concretament a les llars d’infants i a les escoles, utilitzant breus textos i diverses fotografies.
En la introducció es defineix en diverses ocasions i de diferents maneres el terme “documentar”, i ens fa veure que és una acció que ja fa anys que es porta a terme en les escoles, i ens explica el cas concretament de l’escola Barrufet.
En el segon apartat trobem el títol de trenta històries, trenta mirades, que com bé descriu el propi títol són trenta situacions de la vida quotidiana que s’expliquen breument i que van acompanyades d'un seguit d’imatges visuals i de fotografies, que ajuden a comprendre molt millor aquestes situacions quotidianes, ja que a vegades una imatge val més que mil paraules.
El tercer apartat s’anomena "Sentit de la documentació seleccionada", on s’explica quina documentació ha estat escollida per dur a terme aquest recull d’imatges i el perquè d’aquesta tria tan selectiva i precisa.
El final del llibre acaba amb un petit apartat que s´anomena "Quan la curiositat no s’esgota" en el qual hi apareixen dues converses mantingudes entre 2 o 3 persones de la xarxa que parlen sobre la gran importància de la documentació.
Normalment veiem totes les coses que fan el infants, però mai ens preguntem el perquè ho fa, o si tenen algun sentit. Una de les coses que el llibre et fet veure és la importància d’estar sempre pendent de tot el que fan els nens, perquè en aquestes edats tenen molta curiositat i experimentant poden arribar a resoldre els seus propis problemes.
Els infants tenen una curiositat increïble per conèixer-ho tot. Són curiosos per naturalesa i no tenen por a res.
diumenge, 23 de novembre del 2014
POEMA, DIGNITAT, JOAN MARGARIT
DIGNITAT
M’allunyo d’un país
on la desesperança té la força
d’una certesa lògica,
i l’enveja un horari tan secret
com un tren militar.
El castellà m’ofega i no l’odio.
No en té la culpa de la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.
L’ahir era una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar,
inútilment difícil, que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.
El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l’heura a les ruïnes de la història.
Aquesta és la llengua en la que escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.
I les velles cançons es salvaran.
M’allunyo d’un país
on la desesperança té la força
d’una certesa lògica,
i l’enveja un horari tan secret
com un tren militar.
El castellà m’ofega i no l’odio.
No en té la culpa de la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.
L’ahir era una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar,
inútilment difícil, que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.
El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l’heura a les ruïnes de la història.
Aquesta és la llengua en la que escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.
I les velles cançons es salvaran.
dissabte, 22 de novembre del 2014
OBJECTIU + MOTIVACIÓ = SUPERACIÓ!
Txema , el professor d'educació física ens ha esmentat una activitat que té com a objectiu començar i acabar un repte relacionat amb l'esport, ara ús explicaré quin és el meu repte junt amb la meva companya de classe.
Nosaltres som l'equip de Victòria Marqués i Sara Martínez, després de tant pensar el que podríem realitzar en aquest repte, hem començat per mesurar la nostra resistència i a partir d'aquí hem decidit posar-nos una nova meta.
Volem superar-nos i per això realitzarem 3 proves que ens ajudarà a divertir-nos alhora que ho aconseguim. Farem un tram corrents, el segon en bicicleta i per últim acabarem l'activitat posant-nos els patins. Volem realitzar un recorregut de 10 km en un màxim d'una hora.
Aquest és el nostre planning d'entrenament.
Treball a realitzar:
SETMANA 1
PATINAR + BICICLETA (10+10min)
RUNNING (15min)
SETMANA 2
RUNNING (20min)
PATINAR + BICICLETA (15+15min)
SETMANA 3
PATINAR + BICICLETA (20+20 min)
RUNNING (25min)
SETMANA 4
RUNNING (30min)
PATINAR + BICICLETA (25+25min)
SETMANA 5
PATINAR + BICICLETA (25+25min)
RUNNING (35min)
SETMANA 6
RUNNING (40min)
PATINAR + BICICLETA (30+30min)
SETMANA 7
PATINAR + BICICLETA (30+30min)
RUNNING (45min)
Començarem la setmana del 13 d'octubre i el nostre entrenament tindrà una durada de 7 setmanes, finalitzant-ho amb el repte, el dissabte 29 de novembre.
Hem pensat que per fer les activitats més divertides i motiva'ns ens agradaria tenir interacció amb l'entorn, per això hem fet la ruta següent.
La fotografia A: començarem corrents des dels búnquers, passant pel parc del Guinardó , i a continuació agafarem les bicicletes fins a arribar a l'hotel W.
La fotografia B: ens posarem els patins a l'hotel W i acabarem el nostre repte a la Vila Olímpica (Poble Nou).
Nosaltres som l'equip de Victòria Marqués i Sara Martínez, després de tant pensar el que podríem realitzar en aquest repte, hem començat per mesurar la nostra resistència i a partir d'aquí hem decidit posar-nos una nova meta.
Volem superar-nos i per això realitzarem 3 proves que ens ajudarà a divertir-nos alhora que ho aconseguim. Farem un tram corrents, el segon en bicicleta i per últim acabarem l'activitat posant-nos els patins. Volem realitzar un recorregut de 10 km en un màxim d'una hora.
Aquest és el nostre planning d'entrenament.
Treball a realitzar:
SETMANA 1
PATINAR + BICICLETA (10+10min)
RUNNING (15min)
SETMANA 2
RUNNING (20min)
PATINAR + BICICLETA (15+15min)
SETMANA 3
PATINAR + BICICLETA (20+20 min)
RUNNING (25min)
SETMANA 4
RUNNING (30min)
PATINAR + BICICLETA (25+25min)
SETMANA 5
PATINAR + BICICLETA (25+25min)
RUNNING (35min)
SETMANA 6
RUNNING (40min)
PATINAR + BICICLETA (30+30min)
SETMANA 7
PATINAR + BICICLETA (30+30min)
RUNNING (45min)
Començarem la setmana del 13 d'octubre i el nostre entrenament tindrà una durada de 7 setmanes, finalitzant-ho amb el repte, el dissabte 29 de novembre.
Hem pensat que per fer les activitats més divertides i motiva'ns ens agradaria tenir interacció amb l'entorn, per això hem fet la ruta següent.
La fotografia A: començarem corrents des dels búnquers, passant pel parc del Guinardó , i a continuació agafarem les bicicletes fins a arribar a l'hotel W.
La fotografia B: ens posarem els patins a l'hotel W i acabarem el nostre repte a la Vila Olímpica (Poble Nou).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)